ACTIVITATS SECTOR PRIMARI

SECTOR PRIMARI

C

L

I

M

A

X

G

L

T

H

L

Ò

S

N

B

U

C

H

E

C

D

Z

E

D

T

S

W

A

R

P

W

J

Q

I

N

D

Y

C

F

B

U

K

E

Y

D

D

Q

L

Z

V

T

V

R

B

B

C

G

K

T

S

F

S

E

C

À

E

X

A

S

R

A

B

M

A

Y

P

Y

R

A

M

F

R

P

R

D

G

V

O

M

H

K

R

V

K

W

K

Q

N

I

C

E

H

F

D

D

D

P

L

J

H

V

C

U

A

K

L

F

C

G

I

V

R

P

C

B

M

C

K

C

B

S

I

L

I

Q

D

D

R

O

A

T

D

P

Z

F

L

E

M

M

L

Q

U

E

L

L

E

R

U

J

W

F

E

P

A

I

Y

M

L

C

C

T

S

I

H

S

O

V

Y

N

V

C

J

A

M

E

D

Y

I

V

W

Z

V

T

H

M

T

R

A

S

N

G

È

N

I

C

S

F

D

N

S

A

Q

N

H

O

I

Y

A

W

A

Y

R

Y

Z

U

CLIMA	HIVERNABLE	PARCEL
REGADIU	RELLEU	SECÀ
SÒL	TRASNGÈNICS

__ __ __ __ __ 

TIPUS DE RAMADERIA

Ramaderia es la qual es practica en explotacions molt especialitzades en les quals es destina molt  capital a mà d’obra,inversions…  

-  

es practica a llocs que disposen de molt  terreny de pastura.Necessita poca mà d’obra perquè els ramats pasturen lliurament.Necessita capitals importants i disposar de bones estructures.

-

s’alimenta amb pinsos a les granges o estables.Es troba sotmeses a constants sanitaris  qualitats de productes.

-

el bestiar s’alimenta de les pastures naturals a l’estiu i de farratges la resta de l’any (Estats Units,Europa,Nova Zelanda i algunes zones alta muntanya).

-

S'’alimentan exclusivament de les pastures naturals.Es dedica principalment a l’obtenció de carn.(zones poc poblades:oest de l’Usa, argentina, austràlia, república de sud-àfrica

 -

RELACIONA CADA FOTOGRAFIA AMB EL SEU GRUP DE CONREU

1.       CONREU DE SECÀ                                                                         

2.       CONREU DE REGADIU
-
 -     -  CONREU HIVERNACLE

 

SECTOR TERCIARI

DEFINICIÓ: sector econòmic que no produeix béns materials sinó serveis per prestar a la població

REVOLUCIÓ DEL TERCIARI: desenvolupament tècnic i científic; mundialització de l’economia i creixement dels intercanvis

SECTOR TERCIARI SUPERIOR O QUATERNARI: conjunt d’activitats relacionades amb la tècnica i la ciència.

SECTOR TERCIARI BANAL: dedicat a feines que exigeixen poca preparació i que solen estar mal remunerades: feines de neteja, venda ambulant...

CANVIS SOCIALS RECENTS:

-       Augment esperança de vida – serveis per persones grans.

-       Incorporació de la dona al món laboral

-       Reducció jornada laboral i vacances pagades- oferta sector turístic

CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR TERCIARI

-       Heterogènies: diversitat de serveis, qualificació del personal i dimensions.

-       Intangibles i immaterials: es valora esforç personal.

-       Impossible d’emmagatzemar: serveis es presten quan són necessaris: oferta i demanda

-       Estan prop del consumidor: per tenir  contacte directe

-       Nivell de mecanització relativament baix

-       Expansió a tots els països però repartides desigualment.

CLASSIFICACIÓ:

-       SERVEIS SOCIALS: administració, educació, sanitat.

Caràcter públic, descentralitzats. També n’hi ha de privat

La sanitat

- Al llarg del segle XX La mortalitat de molts països va disminuir gracies a:

·      -    Una millor alimentació, degut als progressos en l’agricultura i la millora de les tècniques de treball.

·        -  Les millores en la higiene, degut al millorament del sistema de clavegueram, la recollida d’escombreries, l’aigua corrent i la utilització de sabó.

·         El descobriment de remeis eficaços (vacunes, antibiòtics...) per combatre epidèmies i malalties.

La sanitat és un servei social bàsic, totes les persones tenen dret a rebre assistència mèdica. 

Però aquest dret només el poden exercir les persones que viuen als països desenvolupats.

A molts països el dret a la salut el garanteix l’Estat. També hi ha una àmplia oferta de serveis sanitaris privats.

El nivell econòmic d’un país determina en gran manera el nombre i la qualitat dels seus serveis sanitaris.

·         Països pobres, manquen dels serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles o infeccioses. Moltes d’aquestes malalties es poden prevenir i curar amb vacunes o medicaments que hi ha al marcat, però molts habitants d’aquests països no s’ho poden permetre.

·         Països rics, disposen de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre determinades malalties. Però en aquests països augmenta les malalties de l’estil de vida (sedentarisme, una mala dieta o el tabaquisme).

-       SERVEIS AL CONSUMIDOR: estan relacionats amb el comerç al detall, l’hostaleria, el lleure, serveis industrials.

SERVEIS DE DISTRIBUCIÓ:

-        Activitats relacionades amb la circulació: persones, béns, informació

-       Transport: activitat per mitjà de la qual una persona o una mercaderia es pot traslladar a diferents llocs.

Funcions:

o   desplaçament quotidià

o   desplaçament a llocs molt allunyats

o   distribució de béns i serveis

Tipus:

o   AERI: infraestructura: aeroports

o   MARÍTIM: infraestructura :ports

o   TERRESTRE: infraestructura: carreteres i ferrocarrils.

-       SERVEIS A LES EMPRESES: empreses encarreguen els seus serveis a altres empreses específiques.

o   Publicitat,banca, assegurances, assessorament jurídic, control qualitat , neteja d’oficines.

-       SERVEIS AL CONSUMIDOR

o   Comerç al detall

o   Hosteleria

o   Lleure

o   reparacions

TURISME:

-       Va començar a partir:

o   Setmana laboral de cinc dies

o   Vacances pagades

o   Millores en transport

o   Pensions de jubilació

o   Creació i expansió d’empreses i serveis.

o   Beneficis del turisme van al país d’origen i poca part al país receptor es cobren impostos del viatge.

EFECTES POSITIUS:

o   Representa ingressos i llocs de treball

o   Permet contacte amb altres cultures

o   Potencia l’economia des de diversos punts

EFECTES NEGATIUS:

o   Augment preus

o   Enriqueix grans empreses i els treballs petits són mal remunerats

o   Origina atur en temporades no turístiques

o   La demanda turística varia segons la crisi econòmica

o   Pot provocar impactes mediambientals greus

FLUXOS COMERCIALS: moviment entre venedors i compradors

-       MATÈRIES PRIMERES: Petroli. 40% mundials

-       PRODUCTES MANUFRACTURATS:països desenvolupats amb important riquesa minera o energètica i gran capital humà                                      

-       CAPITAL: diners. Estats Units, Japó i Unió Europea

-       D’INFORMACIÓ: TIC, permeten difondre de manera immediata les notícies arreu del món                                                                                                  

BLOCS COMERCIALS: agrupament de països amb la finalitat d’elmiminar rivalitats i fluxos

SECTOR SECUNDARI

1.MATÈRIES PRIMERES

 matèries de la natura que transformades es converteixen en productes útils.

         TIPUS:

-         ORIGEN ANIMAL: Llana, pells i peix procedents de ramaderia.

-         ORIGEN VEGETAL: Productes agrícoles o forestals com cotó o fusta.                                                                                                          

-         ORIGEN MINERAL: s’extreuen del subsòl són sotmesos a transformació.

·        MINERALS METÀL·LICS:  hematites o bauxita i metalls preciosos.

·        MINERALS NO METÀL·LICS: Dels quals s’obtenen altres matèries: sal i sofre i roques industrials per la construcció

·        MINERALS ENERGÈTICS: Carbó, gas natural, urani i petroli que serveixen per produir energia

MINERIA: Conjunt de processos que permet extreure els minerals del subsòl.

Les explotacions poden ser:

·        A cel obert: extracció de jaciments senzilla

·        Subterrànies: extracció costosa, perillosa. Excavar pous, túnels o galeries, renovar aire.

PRODUCCIÓ I CONSUM DE MINERALS:

Es compren i es venen minerals a causa de producció insuficient o producció sobrant. Les grans empreses mineries internacionals exploten jaciments de països pobres a canvi d’un pagament al govern.

2.LES FONTS D’ENERGIA TRADICIONALS

Són recursos a partir dels quals se n’obté alguna font d’energia

-         Segons la possibilitat que s’esgotin:

o   Renovables: inesgotables

o   No renovables: quantitats limitades

Segons la importància econòmia que tenen:

-         Tradicionals: més utilitzades i cobreixen bona part de les necessitats d’un país:

-         Carbó: combustible fòssil : a partir de la descompocició de vegetals acumulats i sepultats durant milions d’anys: energia térmica

-          Petroli: descompocició derestes d’animals i vegetals acumulats i sepultats durant milions d’anys. Font d’energia més utilitzada: produir electricitat i per la indústria química ( plàstic, pintura)

-          Gas natural: semblant al petroli, per això se solen trobar junts

-          Energia hidràulica: energia de l’aigua acumulada als embassaments es fa servir per obtenir. Centrals hidroelèctriques.

-         Energia nuclear: urani, per obtenir electricitat. Produeix residus radioactius

-         Alternatives: es fan servir poc perquè estan en fase de recerca

3. LES FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVES

Energia solar: abudant, inesgotable i no contaminant. Però té grans variacions termiques durant l’any.

Les plaques permeten conventir energia solar o fotovoltaica en elèctrica

Energia eòlica: obté a aprtir de l’aprofitament de la força del vent per obtenir energia elècrtica a partir dels molins vent ( que transformen la força del vent)

Energia geotèrmica: mitjançant aprofitament de la calor que hi ha a l’interior de la terra, producció electricitat

Energia mareomotriu: aprofitament del moviment de l’aigua del mar. ( poc desenvolupada)

Bioenergia: combustió de matèria vegetal o animal. El biogàs s’obté a partir de la fermentació de fems d’animals.

4. La indústria

   Història:

-      Treball artesà:els artesans produïen tot el que necessitava   la població

-     Inicis de l’ industrialització: es va iniciar a mitjans del segle XVII. La maquinaria industrial funcionava per l’energia procedent d’un motor. Els primers canvis revolucionaris es van produir a una industria tèxtil de Gran Bretanya. Gràcies a les màquines va augmentar la productivitat, això va abaratir els i preus i va provocar la ruïna de molts tallers de artesans. També va transformar profundament el paisatge i la forma de vida de les persones.

-     Industria actual: Es caracteritza per l’automatització, la sofisticació dels seus processos, la reducció de mà d’obra i la fabricació de productes com més va més diversos.

5 .CLASSIFICACIÓ DE LES INDÚSTRIES:

TIPUS:

BÉNS DE PRODUCCIÓ. No es consumeixen directament, són semielaborats. I’indústria pesant: manipula quantitats enormes de producte. Necessita molt capital.

BÉNS D’ÚS I CONSUM:

Articles directament al mercat. Indústries lleugeres

INDÚSTRIES DE PUNTA: tecnologies més avançades i recents.

UNITAT BÀSICA DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL ES L’EMPRESA

DIMENSIÓ

-         Petites(50)

-         Mitjanes(50-250)

-         Grans +250

ORGANITZACIÓ:

-         Societats limitades: un o diversos propietaris ( SL)

-         Societats anònimes : divida en accions ( SA)

CAPITAL:

Públiques : capital procedent d’un estat

Privades: està en mans d’un particular

CONCENTRACIÓ:

Horitzontal: s’uneixen diverses empreses d’un mateix sector ( explotació carbó)

Vertical: s’uneixen empreses que fabriquen diversos productes d’un mateix sector ( sector tèxtil: fialtures, teixits, confecció, comercialització)

ENERGIA SOLAR

INDÚSTRIA

MINERIA

CARBÓ

                                       

6.LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA AL MÓN

-Triar la localització més convenient:Reduir despeses i augmentar beneficis.

-Es localitzen als indrets que ofereixen més avantatges.

-Algunes indústries mantenen la seva localització tradicional(bones infrastuctures,indústries complementàries i serveis tècnics de tota mena).

-Indústries que necessiten molta mà d’obra poc especialitzada se situen a països amb mà d’obra barata.

-Indústries requereixen tecnologia i recerca la trobem allà on hi ha mà d’obra especialitzada (a prop d’universitats i parcs tecnologies).

Gràcies a les noves tecnologies i les facilitats per al transport i les comunicacions  actuals moltes empreses s’han desconcentrat i s’han desestructurat .

REGIONS INDUSTRIALS

-Les regions industrials són els territoris en què una part de la una gran part de la població es dedica  a la producció industrials i en què un percentatge força alt de la riquesa es genera en aquest sector.

 

- Màxim productor de carbó :Xina

- Màxim productor de petroli :Arabia sudita

- Màxim productor de gas natural :Rússia

- Màxim productor de urani i energía hidroeléctrica :Canadà

-Màxim productor de energia termoeléctrica 

APARTAT 1 i 2: El sector primari l'agricultura i els paisatges agraris

EL SECTOR PRIMARI L’AGRICULTURA

El sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en la matèria primera per a altres indústries (sector secundari).Les principals activitats d’aquest sector són l’agricultura, ramaderia, pesca i l’esplotació forestal.

Elements:

Ø  El clima. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d’humitat, per créixer

Ø  El relleu. L’agricultura se sol localitzar a les planes i al fons de les valls més àmplies.

Ø  El sòl. No tots els sòls són aptes per a l’agricultura.

Característiques:

Ø  Les parcel·les. És una divisió del sòl agrari. Es diferencien per: la mida, la forma i els límits.Podem distingir:

·         El paisatge de camps closos o de bocage; parcel·les relativament grans i irregulars, tancades amb murs o tanques.

·         Paisatges de camps oberts o openfield, ; parcel·les obertes, sense tanques que les delimitin, de poca extensió i de formes regulars.

Ø  Els sistemes de conreu. Per obtenir els productes agraris,els agricultors utilitzen diverses tècniques o sistemes de conreu.

·         Policonreu, l’espai agrari es divideix en moltes parcel·les de mida petita: espècies vegetals diferents.

·         Monoconreu, l’espai agrari s’especialitza en el conreu d’un sol producte.

·         Regadiu, l’aigua per als conreus s’extreu del subsòl o de pantans i es condueix fins als camps.

·         Secà, els regadius només reben l’aigua de la pluja.

·         Agricultura intensiva, llocs molt poblat on el terreny  es escàs i les propietats són petites.

·         Agricultura extensiva, llocs poc poblats amb molt terreny i amb poca mà d’obra.

Agricultura extensiva

Ø  El poblament, és la part de l’espai rural on habiten les persones. El poblament rural pot ser dispers o concentrat.

APARTAT 3: Agricultura de Subsistència

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

CARACTERÍSTIQUES

L’agricultura de subsistència:està orientada a produir tot el que és necessari per a la supervivència i dedica més de dues terceres parts del sòl i de la feina a productes per l’autoconsum, és a dir, per al consum dels mateixos agricultors.

Tècniques de conreu que s’utilitzen són rudimentàries es basen en el desenvolupat el Neolític.Treballs agrícoles ocupen poca població.

L’explotació constant de terres,la poca eficàcia de les tècniques de conreu i la mala qualitat fan que el rendiment sigui molt baix. Població és pobra i està mal alimentada i gairabé no hi ha excedents per al mercat.

TIPUS

A causa de la varietat de medis naturals, han hagut d’adaptar diverses tècniques de conreu i productes:

-Agricultura itinerant

Es practica a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i algunes zones d’Àsia.S’obtenen cremant els boscos o sabana.

-          Agricultura extensiva de secà

Es fa a les zones seques de l’Àfrica. Es basa en l’associació de les activitats agrícoles i ramaderes, de manera que gràcies a l’adob que proporcionen els animals és possible de fer una explotació permanent del sòl.

-Agricultura irrigada de l’arròs

És una agricultura molt intensiva: gràcies a les pluges de l’estiu s’obté una collita d’arròs  i quan encara no ha estat recollida, se sembra ja el planter següent amb la finalitat d’obtenir collita a l’hivern.

APARTAT 4: Agricultura de mercat

Aquest  tipus d’agricultura té dos grans objectius: augmentar les vendes i reduir els costos. Això s’aconsegueix per mitjà de procediments diversos:

Ø  La mecanització el camp i l’aplicació de tècniques de conreu modernes permet:

-      Estalviar mà d’obra, gracies a les màquines les tasques agrícoles es fan en menys temps.

-      Augmentar la producció, per treballar més be la terra.

-      Disminuir els preus dels productes agrícoles, perquè es produeix molta més quantitat amb menys esforç i amb una despesa menor.

Ø  L’especialització de la producció agrària en un producte o uns quants permet:

-      Augmentar la producció amb menys inversió.

-      Produir més quantitat i més còmodament.

-      Millorar la comercialització.

Ø  La ràpida comercialització dels productes agraris necessita disposar de mitjans de transport moderns, i això permet:

-      Agilitar la comercialització de productes frescos entre les regions d’un mateix país i entre diferents països.

-      Utilitzar transports adequats al tipus de producte.

L’AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ

Aconseguir molts beneficis al mercat internacional.

-          AGRICULTURA ESPECIALITZADA ALS ESTATS UNITS

-          Grans explotacions de mono conreu

-          Molt automatitzades

-          Tècniques i coneixements més avançats

-          Recol·lecten grans quantitats de productes de qualitat

-          AGRICULTURA DE PLANTACIÓ A LES ZONES TROPICALS

-          Grans explotacions de mono conreu

-          Molta mà d’obra

-          Empreses estrangeres per aconseguir grans beneficis

AGRICULTURA MEDITERRÀNIA

-          Agricultura tradicional adaptada

-          Augment producció i rendibilitat

 

-          CONREU DE SECÀ: baix rendiment, vinya, olivera i blat

-          CONREU DE REGADIU: fruites i hortalisses

-          CONREU HIVERNACLE: pinyes, alvocats, mangos

-         TRANSGÈNICS

-          Plantes o animals que han estat manipulats genèticament a laboratoris

-          Afegir gens a la cadena d’ ADN d’aquests organismes

-          Canviar o combinar característiques entre ells.
A favor:
-Els aliments són més nutritius i és possible crear conreus amb temps de maduració més ràpids , i gràcies a això es podria solucionar la fam al món.
-Les plantes són més resistents a les plagues i no es contaminen pels pesticides.
-Es poden crear llavors que creixin en sòls desèrtics o gastats i fruits resistents a condicions de temperatura extremes.
-Es conserveran espècies en perill d'extinció perquè hi haurà aliments per a tothom.
En contra:
No s'ha demostrat que les alteracions produïdes en els aliments transgènics siguin inofensives.
-L'equilibri ecològic es pot veure afectat per la introducció de noves espècies que poden propagar-se i destruir les plantes natives.
-Les empreses privades tenen la patent dels transgènics, i per això els països pobres i els petits productors en dependrien excessivament.
--No es considera ètic manipular la naturalesa mateixa d'un organisme.